Michael Damiano
Anagrama Ed.
321 pàg.
Interessant relat real a partir de les converses i trobades que Michael Damiano, jove universitari americà ha tingut durant anys amb el famós pintor mallorquí sobre el seu treball i la seva vida.
L'autor ha tingut accés a totes les etapes creatives de l'artista i sobretot amb les persones que estaven amb Barceló a cada moment.
Mallorca, Barcelona, París, Nova York, Mali, la cúpula de la ONU...
S'expliquen èpoques que no es coneixien gaire i detalls i dades fins ara desconeguts.
Per exemple hi apareixen la mare i l'esposa de Barceló, a més de galeristes, marxants, col·leccionistes...
Narrativament funciona bé perquè no mitifica gaire el pintor i tot i ser bastant fragmentat es pot llegir quasi com una novel·la i es fa apte per tots els públics (siguin especialistes i aficionats al tema o no).
M'ha agradat sempre el que ha fet el Barceló. I dius que és narrativa? I té santets?
ResponEliminadoncs, apa, a la panera...
ResponEliminai a la meva, gràcies Toni!!!
ResponEliminaÉs un assaig de com ho veu el noi americà, l'autor.
ResponEliminaPerò ho fa d'una manera que pot semblar una novel·la...
La vida del pintor i les seves diferents etapes creatives...
Recomenable!
Toni, m'ha agradat i es llegeix molt fàcilment.
ResponEliminaUna biografia ben contada. Encara que, amb l'admiració que sent el jove escriptor per Barxceló podria ser un panegíric, no ho és (o no ho és massa). Hi trobes de tot: l'egoïsme però també la bonhomia, el puntet de masclisme (amants només ell, fins i tot enganyant el seu amic Mariscal amb la dona), l'artista que no es casa amb les convencions socials però que busca el màxim reconeixement mundial, que abandona amics quan ja no li serveixen, etc. És a dir, un personatge contradictòri però un artista genial.
Al llibre li falten il·lustracions de totes les etapes creatives del Miquel: Has d'estar amb tots els llibres sobre Barceló distribuïts per terra per anar consultant-los. Les poquetes pàgines centrals de fotos no són suficients i les fotos molt xicotetes.
Pac, tens raó!
EliminaPerò amb Google Imatges et pot ajudar una mica...
És divertit i morbós el fragment de les nòvies i també l'entrevista amb l'esposa de Barceló, quan diu que aquest és com un ogre...
En tot cas, del què ens importa:
Es llegeix bé!
Molt recomanable, sí senyor!
EliminaTambé guanya si es llegeix a voreta mar, amb la brisa de la Mediterrània, el nostre "mar blanc central" que diuen els àrabs.
Jo he gaudit molt la part dels "tejemanejes" dels galeristes i crítics, el sub-món mercader de l'art, però sobretot, dels processos creatius del Miquel, la seua lluita per crear mons, els seus retrats envellint els models, les seues estades a l'Àfrica...
Gràcies, Toni, per la recomanació.