Cómo un hombre y diez sinfonías cambiaron el mundo
Norman Lebrecht
Traducció: Bárbara Ellen Zitman Ross
Alianza Editorial, 2011
Aquest llibre, imprescindible per als mahlerians i molt recomanable per als que alguna vegada s'han acostat a Mahler o aquells que en senten curiositat, és una porta d'entrada al món mahlerià. És una obra amena, amb erudició sense "carregar" el lector (ans al contrari et dóna imformació de tota la vida artística i de la gent de la cultura de l'època: Klimt, Gropius, Strauss, Zweig...), amb biografia i narració gairebé novel·lística, que, fins i tot, permet de "mahlear". Una nova forma d'acostar-se al gran compositor i sobretot a la seua obra (sempre oberta i canviant).
"La resistencia de Mahler es para mí una fuente de valentía en momentos de adversidad, y de esperanza en momentos de depresión."
"Mahler confiaba en la perdurabilidad de su obra. En el arte no hay otra posibilidad." (Ell havia dit: "El meu temps arribarà".)
"Mahler añade amplitud y profundidad al pensamiento. En una sociedad acelerada y homogeneizada, nos permite pensar que la mente individual puede sobrevivir. Nos anima a ver el panorama más general, a escuchar lo que no se ha dicho. Mahler continúa la conversación. Nos convierte a todos en críticos."
caram elPac, no pares de fer recomanacions imprescindibles....necessito temps!!!
ResponEliminaDoncs serà qüestió d'obrir aquesta porta d'entrada al món mahlerià i mirar de "mahlear" una mica.
ResponEliminaGràcies, amic, per aquest apunt literari-musical tan interessant.
La música de Mahler em fa gaudir tot tipus d'emocions, a diferència d'altres compositors.
ResponEliminaL´home que escolta Mahler
ResponEliminaL´home que escolta Mahler dirigeix,
amb el comandament, els trenta músics
que té escampats per tot el menjador.
Els contrabaixos i les trompes, vora
l´ampit de la finestra; els violins,
a l´angle de la cuina (així els té
més controlats, a la seva mà esquerra);
violoncels i oboè i fagot
al sofà del davant; i al fons, darrere
la taula, els cinc solistes que, amb el cor,
li sembla que són Mil. Els que volia.
L´home que escolta Mahler ha apujat
el volum del cedé. Vol que el final
de l´etern femení soni amb temperi.
I l´etern femení, que ha entrat suara,
li diu que ja n´hi ha prou de fer comèdia
i desendolla l´aparell al punt
que el cor, rere la taula, entapissa
l´instant definitiu: zieht uns hinan.
Jacint SALA (Manlleu, 1945-). HomesQue, Pagès editors Lleida, 2012.
Premi de Poesia Parc Taulí, 2011
Música i Lletres!!!
Imma C.