diumenge, 13 de maig de 2012

Diario secreto de Pulgarcito.- Philippe Lechermeier i Rébecca Dautremer










Philippe Lechermeier i Rébecca Dautremer
Diario secreto de Pulgarcito
Trad.: Elena Gallo Krahe
Editorial Luis vives, 2010



Un tube de presentació:



No és un llibre il·lustrat: text i il·lustracions forman un tot inseparable i únic.
No és el conte del petit polzet: és el seu diari personal.
És un heroi del 15-M/12-M, que malgrat la seva petita grandària aconsegueix desfer la injustícia des de la col·laboració i el diàleg, ajudat per les botes de set llegües i retornant al poble el que és seu.
És una delícia de llibre imprès a Xina en un paper gruixut i suau, cosit amb la cura que respecta cada fulla (i són dues-centes). Qui conegui a Dautremer tornarà a gaudir dels seus dibuixos.
M'ha costat gairebé un any poder fullejar aquest llibre (ho vaig fer per fi en la fira del llibre) i tocar  aquest llibre va ser desitjar  aquest llibre i veure  aquest llibre com a imprescindible i voler  aquest llibre i comprar  aquest llibre. Avui he devorat  aquest diari secret. Tornaré a llegir cadascuna de les seves pàgines, a gaudir de les seves imatges, dels seus colors, de les seves il·lustracions fetes de paraules, de les seves paraules fetes dibuixos, de la meravellosa traducció de la Gallo, del text suggeridor, poètic, olorós, divertit, seriós i profund de Lechermeier...
Navegant he trobat això: El patufet en àrab a la web una mà de contes. Un puntet.


8 comentaris:

  1. Una cordial salutació!

    ResponElimina
  2. Ostres! això és tot un retorn a la infantesa: el diari personal d'un heroi clàssic que, a més, també ho és del 15-M. I amb il·lustracions de la Dautremer!

    Moltes coses bones juntes (ha donat molt de sí aquesta fira del llibre)... Quina temptació tan gran, icr...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perdó,
      d'infantesa, poc, Síc, per a "mayores con reparos"...
      (encara que no vindria gens malament que els xiquets anaren cercant un poquet el compromís, la sensibilitat pels altres i la companyonia,
      que els temps pareixen anar cap al "sálvese quien pueda" i al "sanpamí"...)

      Elimina
    2. Ja m'imagino que el to no és el de l'habitual ensucrament d'alguns contes infantils, però el personatge del Pulgarcito m'ha fet retrocedir a èpoques de "para todos los públicos" (què vols?... és una mena de retorn al "paradís perdut").

      Si t'interessa (us interessa) el món del conte infantil vist des de perspectives diferents, us recomano els següents llibres, que valen molt la pena:

      - Bruno Bettelheim. Psicoanálisis de los cuentos de hadas. Ed. Crítica.
      - Vladimir Propp. Las raíces históricas del cuento. Ed. Fundamentos.
      - Vladimir Propp. Morfología del cuento. Edit. Fundamentos.

      Elimina
    3. doncs, benvolguda Síc, has de fulletjar-lo, sense excusa... retornaràs al paradís (ho lamento, i te'l compraràs)
      i a la teva llista, afegiré qualsevol del Rodari, per tal de continuar creant èpoques per a tots els públics...

      Elimina
  3. Gràcies icr, una entrada excel·lent!!! m'encanta la Dautremer...mooooolt! i el conte del pulgarcito/polzet també!!!

    començaré a fer punts a veure si me'l regalen i amplio la meva col·lecció Dautremer!! i si no me'l regalaré jo mateixa!

    i lligant amb els vostres posts ideal la Gramàtica de la fantasia de Gianni Rodari!!!

    ResponElimina
  4. L'he fulletat i és fantàstic.

    ResponElimina
  5. Jo també l'acabo de fullejar i no us quedeu gens curts. Havia vist el de l'Alícia i, tot i que en un principi em mostrava una mica reticent, em van encantar les il·lustracions de la Rebecca Dautremer.
    Comprar-me'l, ja no, i no per falta de ganes, sinó perquè no m'ho permeten ni l'espai de la casa ni la butxaca (last but not least!):M'he regalat un llibre d'art i, clar, tots dos ja era massa!

    ResponElimina