UN CEL DE PLOM.- NEUS CATALÀ - CARME MARTÍ

UN CEL DE PLOM
NEUS CATALÀ 
CARME MARTÍ
AMSTERDAM LLIBRES 2012




Contraportada:
La vida de Neus Català, la darrera supervivent catalana del camp d'extermini de Ravensbrück, és la història viva d'un segle i d'una lluita constant. Els seus records, novel·lats per Carme Martí amb una sensibilitat i una intensitat extraordinàries, són autèntiques lliçons de vida convertides en una història impossible de deixar de llegir.

Filla de pagesos del Priorat, Neus Català era una jove inquieta de vint-i-un anys quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. En aquelles circumstàncies i amb les seves ganes d'ajudar, es va fer responsable sanitària d'una colònia de 182 nens. Amb ells va emprendre el camí de l'exili a Francça, on es va enamorar i va col·laborar amb la Resistència. Quan va ser capturada i deportada als camps de Ravensbrück i Holleischen va conèixer l'infern, però també la solidaritat i la germanor sense límits.

"Envoltada de dones amigues i de dones desconegudes que patien el mateix destí que jo, em sentia sola a la vegada que em sabia acompanyada. En la nostra immensa solitud ens teníem les unes a les altres."

Si la vida de la Neus Català ja és de llibre, la Carme Martí  ha aconseguit novel·lar-la d'una manera magnífica, ha sabut dosificar l'emoció a través de les paraules , ha sabut trobar el llenguatge apropiat perquè sembli ben bé que sigui la Neus Català  mateixa qui ens relata els seus records, inclús el ritme d'adapta al moment vital que relata.

Al principi de la lectura  una pilota se’m va instal·lar al mig del pit, pilota que es va anar inflant a mesura que avançava el llibre i l’horror, i que en el meus cas va començar a desinflar-se (en forma de llàgrimes) quan l’alliberen, i sobretot quan li ho explica tot a la Montserrat Roig per acabar plorant com una magdalena al final del llibre.  Sembla increïble  que aquestes coses hagin passat mai, i han passat i continuen passant, sembla mentida que certes persones puguin arribar a perdre l’ànima, ser tant cruels, tant poca cosa, sembla mentida que sobrevisqués ningú, sembla mentida que continuïn havent-hi formacions polítiques ideològicament properes als causants d’aquesta barbàrie i encara em sembla més increïble que hi hagi gent que els voti. Per això penso que és bàsica la lectura d’Un Cel de Plom. 

També és fonamental per una altra cosa, perquè la Neus Català és un model a seguir, una dona lluitadora que  ha sigut capaç sempre, sempre de lluitar pel què volia, pels seus ideals, per la seva vida, pel benestar dels altres, pel seu país, per la llibertat, per la igualtat... més enllà de les nefastes experiències que li ha tocat viure.