diumenge, 6 de maig de 2012

UN CEL DE PLOM.- NEUS CATALÀ - CARME MARTÍ

UN CEL DE PLOM
NEUS CATALÀ 
CARME MARTÍ
AMSTERDAM LLIBRES 2012




Contraportada:
La vida de Neus Català, la darrera supervivent catalana del camp d'extermini de Ravensbrück, és la història viva d'un segle i d'una lluita constant. Els seus records, novel·lats per Carme Martí amb una sensibilitat i una intensitat extraordinàries, són autèntiques lliçons de vida convertides en una història impossible de deixar de llegir.

Filla de pagesos del Priorat, Neus Català era una jove inquieta de vint-i-un anys quan va esclatar la Guerra Civil espanyola. En aquelles circumstàncies i amb les seves ganes d'ajudar, es va fer responsable sanitària d'una colònia de 182 nens. Amb ells va emprendre el camí de l'exili a Francça, on es va enamorar i va col·laborar amb la Resistència. Quan va ser capturada i deportada als camps de Ravensbrück i Holleischen va conèixer l'infern, però també la solidaritat i la germanor sense límits.

"Envoltada de dones amigues i de dones desconegudes que patien el mateix destí que jo, em sentia sola a la vegada que em sabia acompanyada. En la nostra immensa solitud ens teníem les unes a les altres."


Si la vida de la Neus Català ja és de llibre, la Carme Martí  ha aconseguit novel·lar-la d'una manera magnífica, ha sabut dosificar l'emoció a través de les paraules , ha sabut trobar el llenguatge apropiat perquè sembli ben bé que sigui la Neus Català  mateixa qui ens relata els seus records, inclús el ritme d'adapta al moment vital que relata.


Al principi de la lectura  una pilota se’m va instal·lar al mig del pit, pilota que es va anar inflant a mesura que avançava el llibre i l’horror, i que en el meus cas va començar a desinflar-se (en forma de llàgrimes) quan l’alliberen, i sobretot quan li ho explica tot a la Montserrat Roig per acabar plorant com una magdalena al final del llibre.  Sembla increïble  que aquestes coses hagin passat mai, i han passat i continuen passant, sembla mentida que certes persones puguin arribar a perdre l’ànima, ser tant cruels, tant poca cosa, sembla mentida que sobrevisqués ningú, sembla mentida que continuïn havent-hi formacions polítiques ideològicament properes als causants d’aquesta barbàrie i encara em sembla més increïble que hi hagi gent que els voti. Per això penso que és bàsica la lectura d’Un Cel de Plom. 

També és fonamental per una altra cosa, perquè la Neus Català és un model a seguir, una dona lluitadora que  ha sigut capaç sempre, sempre de lluitar pel què volia, pels seus ideals, per la seva vida, pel benestar dels altres, pel seu país, per la llibertat, per la igualtat... més enllà de les nefastes experiències que li ha tocat viure.  



7 comentaris:

  1. Benvolguda miu:
    de vegades fas entrades perilloses, em provoques tanta concentració que em cau la cendra del cigarret, i un dia tindrem una desgràcia... Gràcies.

    ResponElimina
  2. Gràcies, miu. M'interessa molt la vida de la Neus Català i de la gent que va viure en pròpia pell aquestes experiències tan brutals i ha sobreviscut per a explicar-ho.
    Un altre a la cistella!

    ResponElimina
  3. Gràcies Sícorís, en aquest cas t'agradarà segur!
    Icr, m'ho poses fàcil, deixa de fumar mentre llegeixis! Gràcies, que no vull desgràcies!

    ResponElimina
  4. il cavaliere rosso29 de juliol de 2013, 8:31

    He deixat de fumar i he fet be: després de llegir aquest llibre no m'agraden ja les cendres (ja no puc ni veure-les)...
    M'agrada molt del llibre qeu no siga només un llibre més de la "barbarie nazi": m'agrada la Neus jove, rebel, infermera, resistent a França, amb la seva promesa de no plorar davant de cap alemàn...
    I m'agrada molt la seva aventura de tornar a viure després del camp, després de la dictadura, després de l'accident al baixar del primer pis...
    Gràcies, Anna, per la recomanació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si ja ho hauràs fet, però si no ho has fet, et recomano que escriguis a la Neus Català, sé del cert que li encanta rebre cartes, i visites, i que la publicació del llibre i les mostres de reconeixement rebudes, li han donat energia sumplentària per continuar lluitant!

      Elimina
    2. gràcies, Anna, intentaré fer-ho...
      he llegit una edició amb algunes de les cartes que ha rebut,
      és una historia que haurem de continuar escribint,
      si volem un planeta millor...

      Elimina
  5. NEUS CATALÀ avui fa 100 ANYS!!! PER MOLTS I MOLTS ANYS!!!

    "Tot és una llarga nit
    sense respostes. Tota la vida
    un desert fet de paraules
    no dites, de silenci amenaçant.
    La negació, com una xarxa de
    filferro, punxant-nos sempre,
    rebutjant els idealistes.
    ¿Qui va occir la veritat de l´home,
    la veritat que jo pregue a tots?
    Però ara cal que soterre
    esta angoixa sota un mur blanc,
    amb una creu de guix damunt
    per no oblidar on jau la meua fe.
    El plor del món és un engany,
    i la joia i el cant de la vida
    moriran fent equilibris
    a qualsevol circ de la terra,
    tots plegats amb el silenci."

    CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS. UN MÓN REBEL, Tot és una llarga nit.

    Imma C.

    ResponElimina