 |
| Vilhelm Hammershoi. Dona llegint a un interior |
DINS UN GARBELL…
Dins un garbell
llenço paraules.
Les mes belles
no podré mai haver-les. Per sempre més perdudes
entre les fines malles
de la vida.
llenço paraules.
Les mes belles
no podré mai haver-les. Per sempre més perdudes
entre les fines malles
de la vida.
Llarga com un fil, l’agulla
de puntada aspra, insegura.
Cuso esperances mortes
dins sacs estranys, tacats,
de formes allargades.
Vida diària. 1963
de puntada aspra, insegura.
Cuso esperances mortes
dins sacs estranys, tacats,
de formes allargades.
Vida diària. 1963
Gràcies per publicar una entrada de la Montserrat Abelló. Les seves traduccions de Sylvia Plath, impagables.Tot el meu respecte i la meva admiració. Bonic poema, merci.
ResponEliminaSimone
Gràcies Sícoris, bonic i el poema i bonic el quadre!
ResponEliminaLes mes belles no podrem mai haver-les,
ResponEliminaperò podrem fer-les servir...
(tu ho fas molt a sovint, amiga!)
Gràcies pel post.
Bella poesia, enigmàtica pintura... gràcies Sícoris.
ResponEliminaTAN SOLS
ResponEliminaLA PARALA NUA
Tan sols la paraula nua
la teva, mai la d´un altre,
la que reflecteix una vida
dins d´una solitud
curulla de promeses,
on tot és possible.
S´esvaneixen els dubtes
la foscor claror es torna
i els sols variants i múltiples
cauen damunt cada mot,
el cobreixen i donen força.
Enllà d´aquest ser-hi
tan precís que
s´allarga en el contingut
de cada paraula clara.
Com ho és la poesia.
MONTSERRAT ABELLÓ (Tarragona 1918 - ) Poema inèdit
Avui 21 de març DIA Mundial de la POESIA
M. ABELLÓ és una lliçó de Vida, i mireu que n´ha passat de tots colors.
Imma C.
(enllaç aquí)
EliminaLA VIDA
EliminaLa vida, la meva
i la vostra, és com un
mirall trencat on
en cada tros s'hi reflecteix
tan sols un moment,
un instant a penes.
I es fa difícil de
confegir-hi el tot,
l'ésser únic,
que és cada persona.
MÉS ENLLÀ DEL PARLAR CONCÍS. M. ABELLÓ.
Imma C.
Absorta camino
ResponEliminaper platges obertes
on el mar dibuixa
subtils tènues ratlles
damunt l´arena molla,
llepant-la suaument,
com un amant,
constant,
a cada embranzida.
I t sento prsent
en la brisa salobre,
persistent, que m´envolta.
MONTSERRAT ABELLÓ (1918 - 9/9/1914)
(del llibre Memòria de tu i de mi)
Sempre al cor!!!
La teva presència feia estimar la Vida!!!
Imma C.
Imma C.
Entrevista en complir els 90 al Vilaweb: http://www.vilaweb.cat/noticia/2719897/20080131/noticia.html
Elimina“Can you understand? Someone, somewhere, can you understand me a little, love me a little? For all my despair, for all my ideals, for all that – I love life. But it is hard, and I have so much – so very much to learn.”
ResponEliminaSylvia Plath
SÓC VERTICAL
ResponEliminaPerò m´estimaria més ser horitzontal.
No sóc cap arbre amb les arrels dins la terrra
xuclant minerals i amor matern
perquè cada marçmespenorosa brosti,
ni tinc la bellesa d´un jardí amb flord
que faci que m´emplenin d´ohs, i espectacularment em pintin
ignorant que aviat m´esfullaré.
Comparat amb mi, un arbre és immortal
i una tija en flor no és alta, però és més vistosa,
i d´un en voldria la longevitat i la gosadia de l´altra.
....................................................................
SYLVIA PLATH. (Boston 1932 - Londres 1963). SÓC VERTICAL, Obra Poètica 1960-1963. Traducció de Montserrat ABELLÓ.
Imma C.
PETITA FUGA (Little Fugue)
EliminaEls dits negres del teix es mouen;
llisquen núvols freds.
Com els sords i els muts
fan senyals als cecs, que els ignoren.
M´agraden les fosques afirmacions.
Aquell núvol desdibuixat, ara !
Com un ull del tot blanc!
L´ull del pianista cec,
a la meva taula del vaixell.
Menjava a les palpentes.
Els dits amb nas de mostela.
No podia parar de mirar-me´l.
...................
Sylvia PLATH
Imma C.
Ull!!! a les memòries i records de Montserrat Abelló que acaba de publicar Ara Llibres!!!
ResponEliminaSí!! gràcies Toni!!!
Elimina