Vetlla.- Jordi Llavina

VETLLA
Jordi Llavina
Poesia 3i4
Premi Octubre de Poesia

Vetlla, és un poema llarg, on l’autor glossa la relació entre un noi i una noia al principi dels 80, ell la recorda a ella a través d’un llibre vell de poesia que varen compartir, vestint la relació que van tenir a través de la dedicatòria que ella li deixà. El noi ens ho explica des de la maduresa, ignorant el destí de la noia.

El llibre/poema, està dividit en tres parts, cada una amb una mètrica diferent, cadamètrica representant el ritme del moment vital en el que viu. No faré una anàlisi de la mètrica, perquè entre d’altres coses, no en tinc ni idea, em passa igual que amb el vi, no us podria identificar tots els matisos d’un vi, però sí que tinc claríssim els vins que m’agraden. De Vetlla només us puc dir que arriba a l’ànima, m'ha agradat moltíssim, m'ha agradat el ritme, m'han agradat les paraules escollides, la destresa en combinar records, sentiments, situacions, persones, anhels passats i presents...

De la lectura de Vetlla dedueixo que a més de la suor l’autor s’hi ha deixat l'ànima, i hi ha deixat anar llast. La seva lectura produeix un cert sentiment de tristesa però alhora de calma, com quan tanques una porta deixant-hi a l’altra banda tot un núvol de sentiments mal teixits, al cap i a la fi tots tenim la nostra pròpia Vetlla o portes mal tancades.

Coincideixo amb Ricard Garcia de què amb una lectura no n’hi ha prou, el seu final et porta novament al seu principi, com tota bona vetlla.

uns tastets:

...

Ella encarnava un personatge:

el de la noia que es desviu

per viure intensament la vida

i, alhora, es mor per fer-se absent.

...

I ara, ¿què més me'n queda, sinó versos i llum?

Uns quants records segurs. I tots aquells que el llibre 

restaura de l'oblit. És molt i, alhora, és fum.

La corda encara tesa que, tot de sobte, vibra.

...

Hi havia tantes coses que llavors 

apedregava!: a mi primer de tot,

el noi que no volia ser tan fràgil;

i a ella, encara més, la dona íntegra.

...