dimecres, 2 de maig del 2012

Vetlla.- Jordi Llavina






VETLLA
Jordi Llavina
Poesia 3i4
Premi Octubre de Poesia



Vetlla, és un poema llarg, on l’autor glossa la relació entre un noi i una noia al principi dels 80, ell la recorda a ella a través d’un llibre vell de poesia que varen compartir, vestint la relació que van tenir a través de la dedicatòria que ella li deixà. El noi ens ho explica des de la maduresa, ignorant el destí de la noia.

El llibre/poema, està dividit en tres parts, cada una amb una mètrica diferent, cadamètrica representant el ritme del moment vital en el que viu. No faré una anàlisi de la mètrica, perquè entre d’altres coses, no en tinc ni idea, em passa igual que amb el vi, no us podria identificar tots els matisos d’un vi, però sí que tinc claríssim els vins que m’agraden. De Vetlla només us puc dir que arriba a l’ànima, m'ha agradat moltíssim, m'ha agradat el ritme, m'han agradat les paraules escollides, la destresa en combinar records, sentiments, situacions, persones, anhels passats i presents...


De la lectura de Vetlla dedueixo que a més de la suor l’autor s’hi ha deixat l'ànima, i hi ha deixat anar llast. La seva lectura produeix un cert sentiment de tristesa però alhora de calma, com quan tanques una porta deixant-hi a l’altra banda tot un núvol de sentiments mal teixits, al cap i a la fi tots tenim la nostra pròpia Vetlla o portes mal tancades.

Coincideixo amb Ricard Garcia de què amb una lectura no n’hi ha prou, el seu final et porta novament al seu principi, com tota bona vetlla.

uns tastets:

...
Ella encarnava un personatge:
el de la noia que es desviu
per viure intensament la vida
i, alhora, es mor per fer-se absent.
...

I ara, ¿què més me'n queda, sinó versos i llum?
Uns quants records segurs. I tots aquells que el llibre 
restaura de l'oblit. És molt i, alhora, és fum.
La corda encara tesa que, tot de sobte, vibra.
...

Hi havia tantes coses que llavors 
apedregava!: a mi primer de tot,
el noi que no volia ser tan fràgil;
i a ella, encara més, la dona íntegra.
...


6 comentaris:

  1. Caram, miu, quina explicació més suggerent i quins tastets tan delicats!
    Et declaro totalment culpable del delicte d'incitació a la lectura.

    ResponElimina
  2. m'encanta l'edició d'aquest llibre separar les pàgines d'aquestes edicions de 3i4 sempre m'emociona...

    ResponElimina
  3. De poeta a poeta: de Jordi Llavina a Enric Casasses

    AMUNT COM L´AIGUA

    Sota una bombeta groga
    de vint-i-cinc
    al corredor
    la mare planxa
    mentre jo per terra veig camins
    i carreteres
    a les rajoles
    i viatjo
    lluny.

    Alguna cosa molt inarrencable en mi renega
    del primer principi, la terrible llei
    termodinàmica.

    Una mosca es posa al llom d´un diccionari,
    me la miro sobreeixint de preguntes
    i al cap de re se´n torna a anar volant.

    Ara dedicaré molts anys a crèixer
    i a dissoldre pors.

    ENRIC CASASSES. BES NAGANA 1984POESIA

    M´encanta aquest poema com molts del mateix poemari

    Imma C.

    ResponElimina
  4. Llegir un poema llarg és una aventura: has de tenir ganes i temps, pau i ànsia. Llegir el Premi Octubre de Poesia 2011 també.
    Llegir a Llavina (avís per a navegants: algú hauria d'actualitzar els seus wiki - pàgines) ha estat bussejar en els records dels vuitanta, seus i meus, tan volguts; recordar amors "a tomba oberta" i amistats enterrades, portes tancades amb delicadesa i bancs escrits i a l'ombra ferits pel terratrèmol; assumir el pas del temps i tornar a casa...
    Fer cas a miu ha tornat a demostrar-se imprescindible i ben pagat.
    Aquest poble vostre (miu i Jordi) té alguna cosa "especial" (i no és "vulgar adjectivació", estic segur).
    Gràcies als dos.

    ResponElimina
  5. icr, és innegable que estàs dotat per la lírica...

    ResponElimina
  6. Un altre llibre signat i dedicat als orfes!!!

    Em va agradar moltíssim aquesta ressenya de la miu. Fa temps que el tinc a la cistella dels pendents.

    ResponElimina