Stefan Zweig
Acantilado
Com sabem, Stefan Zweig va acabar els seus dies a Petrópolis, Brasil, succidant-se amb la seva dona ja que, segons les seves paraules, "és millor finalitzar en un bon moment i de peu una vida en la qual la tasca intel·lectual va significar el goig més pur, i la llibertat personal el bé més preuat sobre la Terra". No va voler veure com l'Europa que va conèixer s'enfonsava, sota la peülla del feixisme.
Potser li hauria agradat saber que finalment el totalitarisme contra el que tant va lluitar no es va imposar, però és probable que l'Europa que va sorgir de les ruïnes de la segona gran guerra tampoc no l'hauria satisfet plenament.
Faig l'anterior comentari perquè "L'embriaguesa..." fa pensar en tot això, fins i tot en la idea de suiccidi. Potser no és el millor text de l'Zweig (ho reconec, perquè de vegades s'extén massa en l'analisi dels pensaments i les reaccions del personatges, és un tema ja massa tractat...), però paga la pena llegir-lo, i no només per la qualitat literària de l'obra, sinó perquè planteja temes que, en els temps que corren, estan més presents que no mai (Després de la Primera Guerra Mundial, molta gent es va quedar no només sense futur sinó també sense present, anhilat, i quasibé sense passat, destruït).
La novel·la és dual: l'estructura (dues parts amb dos ambients i dos móns totalment oposats, la riquesa i la pobresa), la llum i la grisor, els personatges (la frivolitat i els afanys per sobreviure, els conformistes i els que desitgen una vida millor i més plena)... Anhels de riquesa i poder social, ràbia i, sobretot, odi contra tot allò que altres tenen i tu no pots tenir...
Excel·lent aproximació a la figura de Zweig.
ResponEliminaJo també penso que l'Europa resultant de la postguerra se li hauria fet difícil de suportar, i tanmateix potser s'hauria acabat suïcidant igualment. Se'n diu pessimisme...
Un altre Zweig a la llista, gràcies elPac!
ResponElimina