diumenge, 21 d’agost del 2011

AFIRMA PEREIRA



"Afirma Pereira que el va conèixer un dia d'estiu. Un dia magnific d'estiu, assolellat i ventilat, que Lisboa refulgia. Sembla que Pereira era a la redacció, no sabia què fer, el director estava de vacances, ell es trobava empantanegat perquè havia de posar en solfa la pàgina cultural, perquè el "Lisboa" ara tenia pàgina cultural, i l'havien posada a càrrec d'ell. I ell, Pereira, reflexionava sobre la mort. Aquell dia d'estiu tan bonic, amb la brisa atlàntica que acaronava la capcada dels arbres i el sol que resplendia, i amb una ciutat que brillava, literalment brillava sota la seva finestra, i una blavor, una blavor mai vista, afirma Pereira, d'una limpidesa que gairebé feria els ulls, ell es va posar a pensar en la mort. Per què?....."
(Així comença la novel.la: "Afirma Pereira" d'Antonio Tabucchi.)







"Agost del 1938. A Portugal, la dictadura salazarista té adormit el país, mentre a Espanya es desencadena la tragèdia de la guerra provocada per Franco, al qual donen suport tant els feixistes italians com els nazis alemanys. Pereira, un vell periodista que s'encarrega de la pàgina cultural del "Lisboa", vol ignorar aquestes coses; només el preocupa la idea de la resurrecció. Però la coneixença del jove Monteiro Rossi i una seva amiga, i també el tracte amb el doctor Cardoso, sacsejaran la vida solitària de Pereira". (Contraportada Edicions 62).

M'ha semblat una gran novel·la, molt ben narrada, bona trama i amb un final.... !!
Ben ambientada, intensa i que manté certa intriga fins el desenllaç.
Tabucchi acconsegueix descriure amb encert l'evolució psicològica del protagonista. Pereira és un personatge entranyable.

Es va fer una versió cinematogràfica de la novel·la a l'any 1996. El protagonista era el gran Marcello Mastroianni.
Després de llegir el llibre en vindria de gust veure-la.

He passat una bona estona, gràcies Sr. Tabucchi.

TÍTOL: AFIRMA PEREIRA

AUTOR: ANTONIO TABUCCHI.(Edició original: Sostiene Pereira- 1994).

TRADUCCIÓ: XAVIER RIU

EDICIONS 62-2002. pàgs.221.


3 comentaris:

  1. La pel·lícula era molt maca...

    Gràcies, Isabel!
    (A la llista dels clàssics pendents!)

    T.

    ResponElimina
  2. i tot fet amb la senzillesa d'una truita de julivert...
    A mi em va fer tornar a imaginar Lisboa, amb les seues costes cap amunt i cap avall, el tramvia, la posta de sol en el castell, aqueixes terrasses de bar en racons impossibles...
    I els viatges amb tren...

    ResponElimina
  3. Gràcies ISABEL, m'has recordat que haig de tenir aquest llibre per algun lloc, i crec que no vaig arribar-lo a llegir... el buscaré!!

    ResponElimina