El post de Dublinesca del Vila-Matas (pot ser pel títol només) m'ha portat a la ment Dublinesos de James Joyce. Un dels llibres que més m'han impactat. I aquesta traducció al català, esplèndida.És un llibre al qual vaig arribar gràcies al cinema. Com sabeu, John Huston va fer l'última de les seues pel·lícules amb un conte d'aquest recull, "Els morts". La pel·lícula és una obra mestra, i aquest llibre, per a mi, és una de les obres més grans del Joyce. Em va arribar més endins potser que l'Ulisses. Els persontages i l'ambient d'aquests contes (com si diguéssim, sense argument) és com una preparació per a l'Ulisses.
Molt poques pel·lícules, comparant-les amb els textos en què es basen, se salven (El lugar sin límites, d'Arturo Ripstein, basada en la novel·la del Donoso; aquesta d'Els morts, i poquetes més).
La imatge de l'Angelica Huston dormint, i el marit mirant per la finestra, de nit, com neva: "Havia començat a nevar altra vegada. Va mirar amb ulls de son els flocs, plata i ombra, caient obliquament a la llum del fanal. Li havia arribat l'hora d'emprendre el viatge cap a ponent. Sí, els diaris tenien raó: la neu era general per tot Irlanda. Queia en cada part de la fosca planúria central, a les muntanyes sense arbres, queia flonjament als aiguamolls d'Allen i, més a ponent, en flonja caiguda, a l'oneig negrós amotinat del Shannon. Queia, també, en cada part del fosar solitari al turó on Michael Furey era enterrat. N'hi havia un tou acumulat a les creus tortes i a les làpides, a les llances de la petita reixa, a les bardisses estèrils. La seua ànima s'esvaní a poc a poc mentre sentia caure la neu calmosament per tot l'univers i en calmada caiguda, com el descens a la seva darrera fi, damunt de tots els vius i els morts".
James Joyce, Dublinesos
(Traducció de Joaquim Mallafré)
Edhasa (1988)
